lunes, 18 de abril de 2011

ENTREVISTA A IOLANDA PINEDA

Iolanda Pineda (Alcaldesa de Salt)

Hola Marc, tal i com em vaig comprometre, aquí ho tens.

-Creu que els immigrants que vénen a Salt, s’integren adequadament i per tant han de tenir els mateixos drets? Per què?
N'hi ha de tots. La majoria segurament que si, però quan es produeix molta massificació la feina d'integració resulta més dificil. Els processos de integració s'han d'iniciar tot just es produeixen els primers moviments migratoris. Si s'apliquen polítiques d'acollida des de l'arribada del primer immigrant i es van adequant a mesura que es va produint, segurament que els processos d'acollida tindrien un resultat molt més efectiu. A Salt el problema es la massificació i el haver tancat els ulls sense actuar durant els primers anys. Ara es més dificil atrapar-ho però segur que ho aconseguirem.

-Creu que en els immigrants se’ls hauria de facilitar més ajuda per poder accedir algunes activitats del poble o activitats catalanes? Per què?
Els immigrants,com totes les persones siguin d'on siguin, el que necessiten es accedir a la informació amb les mateixes condicions que qualsevol altra persona. Si tens informació tens possibilitat d'accedir als serveis i a les diferents activitats que s'organitzen. D' altra banda a Salt moltes entitats autòctones estant integrant a gent d'altres cultures. Per tant s'els hi estant facilitant i donant a conèixer un espai nou de relació. El paper de les entitats cíviques, de la societat civil sempre es molt important en el procés de normalització de qualsevol societat. Les administracions poden donar suport a aquestes iniciatives i incentivar-les. Però el millor que li pot passar a qualsevol poble o ciutat es que sigui la seva mateixa societat civil qui faci aquest paper integrador i de coneixement i reconeixemnet mutu d'aquesta nova realitat.

-Si pogués crear una ONG què defensaria? Per què?
Home, es una pregunta molt complicada de respondre per que així de cop i volta el que jo voldria seria fundar una ONG que ajudés a solucionar tots els problemes que pateixen les persones en el món: fam, manca de feina, impossibilitat d'accedir a l'educació, impossibilitat de practicar l'esport,.... etc. Però aixó resulta impossible. Crec que si tingués aquesta possibilitat em decantaria per fundar una ONG que assegurés la formació i l'educació de totes les nenes i nens de la terra. L'accés a la formació assegura obrir-se moltes més possibilitats de futur. Una persona formada té sempre moltes més possibilitats de sortir-se'n a la vida que no pas una persona sense estudis. A més una persona formada pot trobar i aportar solucions als problemes dels que l'envolten i a la seva societat més propera. Per tant la formació sempre representa un paper primordial en el desenvolpuament personal, però també pot significar una potencialitat per la societat a la que pertany aquesta persona formada. El món seria molt diferent si tothom hagués accedit a l'educació en igualtat de condicions. Seria, sens dubte, molt millor.

-Creu que les diferencies que hi ha actualment entre un home i una dona envers el treball, son correctes o adequades? Per què?
S'ha millorat molt però encara s'ha de seguir millorant. No ho dic només jo. Recentment s'han publicat estudis i estadístiques de paisos del 1er món en la que ens demostra molt clarament que per els mateixos treballs, les mateixes responsabiltats i les mateixes dedicacions, els homes encara cobren més que les dones. Per tant encara no són correctes i s'ha de seguir millorant.

Les raons crec que són bàsicament històriques: la nostra societat occidental provée d'una cultura marcadament masclista, on l'home sempre ha tingut el poder. Canviar-ho ha estat molt complicat. Cal recordar que a l'Estat Espanyol fins fa uns 80 anys les dones no podien ni votar. Aquesta discriminació envers al dona que ara veiem tant clara i incomprensible no ho era tant fa ben poques dècades.

-Com solucionaria el conflicte "Arabio-israelià", si poguès col·laborar-hi?
La solució a aquest conflicte segurament es una de les més dificils de la història recent de la humanitat. A l'Orient Mitjà, però bàsicament a Palestina i Israel, conflueixen factors i interessos econòmics, polítics, religiosos, socials,... A mé ala hist`roia recent també va en contra d'unaposible solució negociada. Cal recordar que el naixement del nou estat d'Israel es va produir després de la 2ª Guerra Mundial bàsicament amb la migració dels jueus represaliats pels nazis alemanys. Aquest èxode es va produir amb el beneplàcit de totes les potències occidentals guanyadores d'aquesta guerra com Anglaterra, França o la URSS ara Rússia.

Els motius de l'ocupació de la terra de Palestina, llavors ocupada pels àrabs palestins, eran bàsicament religiosos: aquesta era la terra santa dels seus avantpassats. Era cert que hi havia jueus en aquestes terres en segles anteriors. Però segurament la forma com es va tornar a ocupar és l'inici del problema i l'explicació de molts dels conflictes posteriors.

Avui la solució es molt complexa. I ho és més perquè dóna la sensació que a una de les parts implicades en el conflicte li interessa més l'anilquilació de l'enemic que no pas una negociació que porti a un pacte entre els parts. La necessitat d'obtenir terres i aigua pels nous colons jueus xoca frontalament amb el desig dels palestins a conservar les seves terres i cases.

La única solució es una intervenció internacional neutral que, tenint en compte totes i cadascuna de les raons de les dues parts, elaborés un acord d'obligat compliment per israelians i palestins. A més s'hauria de desplegar una força internacional de pau que vetllés pel compliment estricte de l'acord. Degut a la parcialitat històricament manifestada en aquesta qüestió pels Estats Units, sembla que aquesta solució esdevé, avui per avui, una utopia. Els israelians i els palestins, em temo molt que es seguiran enfrontant i matant-se entre ells durant molt de temps.

jueves, 14 de abril de 2011

SORTIDA CULTURAL

El divendres dia 15 d’abril de 2011, els alumnes de 4t d’ESO, ens en vam anar d’excursió al Parlament de Catalunya (a Barcelona). Una experiència inoblidable!!

 

EXPOSICIONS ORALS PER GRUPS


El dijous dia 14 d’abril del 2011 a les 15.15h ens vam reunir cadascú a la seva classe corresponent per exposar, juntament amb tot el grup i davant tota la classe, un Power-point d’un personatge que havia defensat els drets humans (sobretot durant el s.XX)
Nosaltres vam exposar en Peter Seeger.

SOPHIE SCHOLL

El dijous dia 14 d’abril de 2011, els alumnes de 4t d’ESO ens vam reunir a l’Aula Magna a les 12:00h per mirar Sophie Scholl, una pel·lícula que tracte sobre una noia i el seu germà que, juntament amb altres amics, volen fer conèixer el món que Hitler s’està equivocant. Llavors són jutjats i condemnats.
És una pel·lícula basada en fets reals que ens va agradar molt, i que tractava sobre un tema més o menys conegut, cosa que ens va permetre seguir tot l’argument. Llàstima que no la vam acabar a temps!

MUR DE BERLÍN

Avui dia 14 d’abril del 2011, entre les deu i les onze, els alumnes de 4t d’ESO, cadascú a la seva classe, hem vist una part d’un documental (perquè era molt llarg) sobre el mur de Berlín. És un documental que entrevista diverses persones importants del moment.
Hem après quina va ser la causa de la seva creació i hem pogut veure com la gent intentava fuguir de diverses maneres.
En general, ens ha agradat molt i creiem que està molt ben fet. Evidentment, com tots els altres documentals hem fet una fitxa per reflectar el que hem après.

EXILI

El dijous dia 14 d’abril de 2011 tots els alumnes de 4t d’ESO ens vam dirigir a l’Aula Magna a les 9:00h per presidir l’última conferència del Crèdit de Síntesis de la mà del Sr. Jordi Gaig, professor d’Universitat però també, exprofessor de secundària de Bell-lloc del Pla. Aquesta com altres, va ser una conferència, estrictament acadèmica.

En la conferència se’ns va definir el terme “exili” i se’ns va donar uns quants sinònims.

El Sr.Jordi Gaig ens va parlar sobretot del president Josep Irla i Pere Pujol.



Josep Irla va nèixer el 1876 a Sant Feliu de Guíxols i morir al 1958 a terres franceses.
Inicialment tenia un empresa de suru i de mercaderies. Però rapidament es va interesar i es va dedicar a la política. Primerament a l’ajuntament de Sant Feliu, i després de molts anys de dedicació, va arribar a ser president de la Generalitat durant la repressió franquista. Per aquest motiu es va axiliar a França amb molts milers de persones més. Allà va passar desapercebut i hi va construir una fàbrica.
Irla va ser un dels molts axiliats, juntament amb Pere Pujol, que no es coneixien tot i ser de Sant Feliu.
Les autoritats francesas van calcular que unes 464.000 persones (De 3 a 75 anys) d’origen español van travessar la frontera. Per diferents passos.

  

Els francesos van crear camps de concentració vigilats per indígenes (negres) de les colònies on mantenien els espanyols i altres immigrants. Aquests van poder sortir-ne a canvi de realitzar tasques diverses durant la segona guerra mundial.

Més endavant, ens va ensenyar un forn nazi i ens va explicar com els homes dels camps de concentració que sobraven els mataven en unes cabres de gas que semblaven unes dutxes corrents.
Els alemanys, el començament de la guerra, guanyaven, però quan els EUA hi entra, la guerra dóna un gir complet.

Josep Irla morí el 19 de setembre del 1958, quan li faltava poc per complir vuitanta-dos anys, a Sant Rafèu (Provença). Però abans va dimitir del seu càrrec com a president de la Generalitat de Catalunya.
Molts exiliats, amb el temps, es van convertir en immigrants que van refer la seva vida en altres països.

La veritable casualitat d’aquest tema, era parlar de com dos persones fills de Sant Feliu com eren Josep Irla i Pere Pujol, un va començar sent regidor de Sant Feliu abans d’exiliar-se, i l’altre ho va acabar sent després d’haver tornat de l’exili. I mai es van arribar a conèixer!

Aquesta conferència la vam trobar molt educativa i interessant, amb un tema que ja ens sonava i pensem que va ser una molt bona forma de concloure les conferències d’aquest Crèdit de Síntesis.

TREBALL COL·LABORATIU

Els dies 12 i13 d’abril de 2011, de les 15:15h a les 17:00h, els alumnes de 4t, ens vam reunir per grups cada un a la seva respectiva classe per realtzar el treball del Crèdit de Síntesis.
Cada grup, portava un o dos portàtils, i a falta d’ordinadors, es podia anar a l’aula d’informàtica.
Creiem que aquestes hores si bé no gaire ben aprofitades per alguns, estaven molt ben pensades ja que se’n podien fer un molt bon ús.

ENTREACTES

Cal dir que totes les conferències d'aquest Crèdit de Síntesis estan molt bé. Totes són molt interessants i fins hi tot divertides. Ens ha agradat molt la idea de que hi hagués una petita estona al final per fer preguntes els conferenciants i que vingués gent tant diversa.

miércoles, 13 de abril de 2011

EL CONFLICTE ARABOISRAELIÀ


Avui dia 13 d’ abril del 2011, a les 12.00h, ens han reunit a l’Aula Magna del Col·legi Bell-lloc del Pla per explicar-nos detalladament el conflicte Araboisraelià, de la mà del Sr. Eudald Vilas.
Ens ha explicat els orígens dels conflictes des del 1946 fins l’actualitat, però ens ha fet veure com les disputes, s’havien originat al llarg de més de 2000 anys; amb l’ajuda d’un PowerPoint i amb la mostra de mapes projectats. A través d’una llarga xerrada, en relació a la pel·lícula “Promises”  que ens han passat al mati de la qual em fet una nota de premsa abans .
Creiem que ens ha servit per poder treure mes informació sobre el Crèdit de Sintesi i poder completar-lo adequadament.  Ens ha fet reflexionar sobre les guerres des del nostra punt de vista, que no hi estem involucrats.
   


PROMISES

El dimecres dia 13 d'abril de 2011 a les 10:00h als alumnes de 4t d'ESO ens vam reunir cadascú a la seva corresponent classe per veure un vídeo on uns periodistes uneixen nens i nenes àrabs i israelites perquè es coneguin i es facin grans amics. Així, en un futur, solucionar el conflicte Araboisraelià, que per cert, creiem que és molt bona idea.
El documental, a més, estava molt ben fet. Ens va emocionar molt quan els nens s'han de separar i fins hi tot ploren.
No cal dir, que com que és un tema molt actual i surt per tots els mitjans de comunicació, ens va interessar molt. 

MÚSICA I DRETS HUMANS


El dimecres 13 d’abril de 2011 a les 9:00h els nois de 4t d’ESO ens vam dirigir a l’Aula Magna on vam poder escoltar a un grup xilè format per Mauricio Campos (guitarra) i Maria José Lacote (veu). També ens van explicar perquè és tan important per ells Victor Jara.

    

Víctor Jara Martínez fou un director teatral, poeta, cantant i compositor xilè.

Cantant, neix el 28 de setembre de 1932 de pares camperols. La seva infantesa transcorre a una localitat propera a la capital. A la mort de la seva mare ingressa al Seminario Redentorista de San Bernardo. Romà allà per poc més d'un any.

No posseeix cap formació musical acadèmica: La seva mare li ensenya a tocar la guitarra. En el seminari aprèn cant gregorià.

 

El 1953, als vint-i-un anys, funda el Coro de la Universidad de Chile; participa en el primer muntatge de Carmina Burana i inicia el seu treball de recopilació i investigació folklòrica sobre el terreny. El 1956 Ingressa a la Compañía de Mimos de Noisvander.
Entre 1956 i 1962 estudia actuació i, posteriorment, direcció a l'escola de teatre de la universitat de Xile.

Entre 1963 i 1970 forma part, també, de l'equip estable de directors de l'Instituto del Teatro de la Universitat de Chile, Ituch.


El 1973 participa en la campanya electoral parlamentària, realitzant concerts en favor dels candidats de la Unidad Popular. Realitza un gira de concerts a Perú, patrocinat per l'Instituto Nacional de Cultura de Lima.

L’11 de setembre de 1973 Víctor es dirigeix a la Universidad Técnica del Estado, el seu lloc de treball, per cantar en la inauguració d'una exposició, des de la qual el president Allende s'havia d'adreçar al país. Els militars envolten el recinte universitari i l'endemà hi entren i detenen tots els professors i alumnes que hi ha a dintre. Víctor Jara és dut a l'Estadio Chile i torturat. Mor acrivellat el 16 de setembre, pocs dies abans de complir quaranta-un anys. El seu cos és dut al dipòsit de cadàvers amb les sigles NN.


Víctor Jara ha esdevingut un símbol de la lluita de Xile, i de tots els altres pobles oprimits d'Amèrica. La seva cançó Te recuerdo, Amanda, desgraciadament premonitòria, ha esdevingut un cant a la llibertat, i ha estat versionat en català per Raimon, amb el nom d'Amanda.

Discografia

  • Victor Jara (Geografia) (1966)
  • Canciones folkloricas de America (1967)
  • Victor Jara (1967)
  • Pongo en tus manos abiertas (1969)
  • Canto libre (1970)
  • El derecho de vivir en paz (1971)
  • La poblacion (1972)
  • Canto por travesura (1973)
  • Manifiesto (1974)
Vam veure un petit vídeo (La Funa de Victor Jara) on molta gent es dirigia a l’edifici on teballava l’assassí de Victor Jara i començava a criticar-lo i a escridassar-lo amb insults de tota mena.

Aquesta conferència ens va semblar molt ben pensada, ja que va ser diferent i cantaven en directe (El cigarrito, Te recuerdo Amanda, Deja la vida volar). Vam aprendre molt sobre qui era i què va fer Victor Jara i a apreciar la música xilena.

 

Aquí els hi deixem l'actuació en directa que ens van fer a la conferència en Mauricio Campos (guitarra) i la cantant Maria José Lacote:



OPINIÓ CRÈDIT DE SÍNTESIS 2011

Tot el grup estem d’acord en què aquest Crèdit de Síntesi 2011 està molt bé. Creiem que el tema Dret Humans és una qüestió a tenir en compte. Esperem aprendre que la vida no és fàcil per tothom i tenir sempre present el valor de les persones, siguin de la raça que siguin i de la religió que siguin, perquè tots som persones i mereixem uns drets naturals com la llibertat o l’igualtat.

DRETS I DEURES A LA XARXA

Drets i Deures a la Xarxa
Avui, dimarts 12 d’abril del 2011, a les 12:00h els alumnes de 4t d’ESO em tingut una conferència amb tres agents de la Guardia Civil (Sra. Gema Tapia, Sr. Antonio López i Sr. Hortencio García). Aquesta sessió programada entre les activitats del Crèdit de Síntesi, ens ha semblat molt interessant. L’ acte ha tingut lloc a l’Aula Magne del Bell-lloc del Pla.
Els agents, ens han parlat dels perills que té internet. Especialment a l’ hora de navegar per la web i de penjar fotos.
Per començar, els agents han dit que l’usuari no entre ni surt mai anònimament, ja que gràcies a la IP, poden trobar tota persona que entra a la xarxa sense cap problema.
A l’hora d’ escriure informació personal a Internet, s’ha de vigilar al posar el nom i cognoms, el domicili, el telèfon i el mòbil, les dades del col·legi, les dades bancaries... Ja que no cal apuntar molta d’aquesta informació, perquè alguna persona se’n podria apoderar.

També, cal vigilar a l’ hora de penjar imatges. Si són compromeses o penjades sense permís, pots tenir problemes o avergonyir-te’n en un futur.
Alguna vegades s’han trobat cassos en què, els internautes que juguen online, han donat les seves dades d’usuari i contrasenya a una persona X perquè els hi passi de nivell... Però l’ estafador en comtes de passar de nivell, agafa les dades bancàries o altres dades presents.

Tot seguit hi han un conjunt de preguntes, respostes i afirmacions que us podran ajudar a entendre millor aquest tema:
Per què hem de vigilar amb Internet?
  • Es poden fer passar per nosaltres.
  • Poden comprar productes en nom nostre.
  • Poden cometre delictes en nom nostre.
  • Poden contactar amb els nostres amics, familiars o coneguts.
En una enquesta feta en la població d’ Anglaterra s’ha determinat:
  • 1 de cada 5 menors es connecta en zones estranyes.
  • 9 de cada 10 menors entre 9 y 16 anys s’han sentit amenaçats a la xarxa.
  • El 16% és víctima d’algú relacionat amb la xarxa i un 4% sofreix acossus.
Tipus de mesures que s’han de prendre a la xarxa:
  • Actitud defensiva.
  • Informació justa i sentit comú.
  • Actualitzar la seguretat i les aplicacions.
  • En els nics no utilitzar el mateix nom de la persona.
  • Contrasenyes fortes.
  • Copies de seguretat freqüents.
  • Bon antivirus.
  • Control als programes P2P (Ares, Emule..)
Aquesta conferència ens va agradar molt i ens va ajudar a saber actuar davant els perills que té Internet. A més creiem que és un tema molt interesant ja que ens afecta molt en el dia a dia.

MIGUEL ÁNGEL GIL

Miguel Ángel Gil Moreno

Avui, dimarts 12 d’abril de 2011 de 10 a 11 del matí, els alumnes de 4t d’ESO hem anat a l’Aula Magna per veure un documental sobre la vida i l’obra de Miguel Àngel, sobretot la tasca que va desenvolupar a l’Àfrica.












En Miguel Gil Moreno va néixer a Barcelona el 21 de juny de 1967. Va estudiar Dret a la Universitat de Barcelona i va treballar com advocat fins que a principis dels 90, quan va decidir donar un canvi radical a la seva vida  i mogut pels seus ideals, va marxar  a Bòsnia. Va començar a treballar pel diari El Mundo i a la Cadena Ser enviant una sèrie de reportatges sobre el conflicte. Poc després es va convertir en càmera.

La seva manera de ser:  bon caràcter, coratge per aprendre, dedicació a la feina, a més de la seva gran disposició per ajudar a tots, va fer que de seguida fos considerat un més entre els periodistes veterans de Sarajevo. Moltes vegades va arriscar la seva vida per motius professionals i d’amistat.

Les imatges filmades per en Miguel Ángel han estat vistes arreu del món. La seva càmera va captar el patiment dels albano-kosovars, assetjats pels militars serbis a Prístina i ell va ser un dels tres únics periodistes occidentals que es va quedar  a la ciutat durant l’ofensiva aèria de la OTAN sobre l’exèrcit iugoslau. Va ser present quan es va crear  l`Exèrcit de Liberació Kosovar (KLA) del que va obtindre les primeres imatges, passant dues setmanes sota el bombardeig serbi. Malgrat això, ell considerava que els moments més perillosos de la seva vida, els va viure a Txetxènia, quan va ser  també l’únic càmera occidental que va aconseguir entrar a la capital, Grozny, mentre estava bombardejant l’exèrcit rus. Les seves imatges van ser les úniques que van aconseguir sortir a l’exterior i així tot el món va poder veure el què passava a Txexènia en cinc anys de guerra.


En Miguel va fer una bona, arriscada i humanitària tasca professional, a diverses guerres  com les de Bòsnia, Kosovo, Congo, Libèria, Ruanda, Sudan, Txetxènia i Serra Lleona.

L’any  2000 estava treballant a Serra Lleona, i el 24 de maig, una emboscada de la guerrilla  va acabar amb la seva vida.

Uns quants amics i companys van decidir unir-se i escriure un llibre sobre la seva vida. El llibre es diu  “Los Ojos de la Guerra”. Amb els  beneficis d’aquest llibre van crear el “Premi de Periodisme Miguel Gil Moreno”, que premia l’obra d’una persona que s’assembli a en Miguel Ángel.
La seva família, quan va veure la repercussió que la seva mort  havia tingut, va pensar en crear una Fundació que portés el seu nom: Fundació Miguel Gil Moreno, i així poder, en part, seguir l’obra que ell havia començat.

Aquest documental ens ha agradat molt a tots, i ens ha fet pensar amb la gran obra que va fer i els admirables motius per els quals la va fer.

DROGUES I DRETS HUMANS

Dimarts 12 d’abril del 2011, a les 9:00h els alumnes de 4t d’ESO van veure un documental a classe sobre les drogues, especialment la cocaïna.
On un cantant exdrogadicte gravava com es feia i la quantitat de gent que en prenia gastant-se molts diners. També vam arribar a veure com el nostre protagonista parlava amb un traficant.
Va ser un documental que ens va agradar molt i trobem que aquest tema és molt interessant, ja que tot i que el documental tractava de Colòmbia aquí també hi ha drogues, millor dit, les drogues entren a Europa per Espanya, per tant hem d’estar molt alerta al dia a dia.


IGUALTAT LABORAL



El dia 11 d’abril del 2011, a les 16:00 hores ens van reunir a la nostra classe de Bell-lloc del pla. Per grups ens van anar repartint unes fitxes sobre la igualtat laboral. En el nostre cas ens va tocar defensar una dependenta d’una botiga de roba de moda i per fer-ho correctament ens van donar una pauta, amb preguntes com: Quina diferència hi ha entre que aquesta feina la faci un home o una dona? Qui creus que la faria millor?...
Finalment un cop contestada les preguntes vam representar la nostra opinió oralment davant de tota la classe.



DRET A LA VIDA


 

Avui dia 11 d'abril de 2011, a les 16:10 h en el Col·legi Bell-lloc del Pla, ens han reunit a tots els alumnes del Crèdit de Síntesi de 4t d'ESO a la Sala d'Actes per fer-nos una xerrada sobre el "Dret a la vida" a càrrec del Sr. Josep Argemí, llicenciat en Medicina (Pediatre).

 

El punt de la xerrada ha sigut l'avortament, des d'un punt de vista ètic i des d'un punt de vista religiós.

Al 1985, avortar no era un delicte, el contrari, la llei "ho defensava" posant com a excuses:

  • Salut de la mare.
  • Greu afectació del fetus.
  • Violació.
A partir del 2010 la llei de salut sexual i reproducció aprovava el fet de poder avortar dintre d'aquests conceptes:

  • 14 setmanes: sense explicació
  • 14-22 setmanes: es posava en risc la salut de la mare però ho podies fer.
  • 22 o més setmanes: només en cad de diagnòstic de malformació i/o malaltia.
Ens va puntualitzar els mètodes per avortar, com els següents:

- Emmetzinament salí / succuó / dilatació i curetatge / D&X (a les 32 setmanes, es provocava el part i un cop el cap del fetus era fora, el decapitaven) / operació cesària / postaglandines / RU-486 (vulgarment conegut com " la pídola del dia següent")

El Sr. Josep Argemí ens va explicar els efectes secundaris de l'avortament, tan físics (augment de riscos per contraure malalties...) com psíquics (intents de suïcidi, ganes de desaparèixer a causa d'un fort sentiment de culpabilitat...).

 

La gent normalment té un pensament erroni del concepte embaràs, creuen que mare i fill (fetus) són un sol individu i això no és així, són dos individus amb una continuïtat vital.

El fet que una nena de 13 anys es quedi embarassada no dóna pas a avortar, explicava el doctor (tot i que reconeixia que és ateu). La gent transforma la realitat fins el punt que li interessa, per així aprofitar-se'n de la justícia, creiem nosaltres.

Finalment ens va donar uns punts per fer-n'hi una valoració racional:

  • El fetus canvia de tamany i forma, per tant, té vida (conclusió: es pot considerar assassinat des del nostre punt de vista).
  • Diferència entre estar a dins del ventre matern a estar fora.
  • Drets dels Humans sans i malalts.
  • Descanfort personal amb la justícia.
Opinió personal:

Creiem que l'avortament és un mètode molt radical i fàcilment camuflable entre les persones i que per tant, ja ha arribat un punt que les pròpies parelles no fan servir preservatiu perquè com que tenen el mètode RU-486 ("la pídola del dia següent) al seu abast com si res, prefereixen fer-ho així, sense conèixer, tots els efectes secundaris i problemes que comporta el seu mal ús. També creiem que els mètodes empleats s'haurien de donar a conèixer molt més perquè així la gent que avorta (per costum, o no) sabés el que li fan al fetus qua afirma avortar.
  





NENS SOLDATS

Conferència feta per el Sr. Chema Caballero
Chema Caballero
Missioner Javerià nascut a Castuera ( Badajoz ).
Llicenciat en Dret, a la universitat Autònoma de Madrid, el 1984; llicenciat en estudis Eclesiàstic per la Universitat Pontifícia de Salamanca el 1995; Master en Ciències Socials per “The long Island University”, Nova York, Estats Units d’Amèrica, el 1998; Finalment va ser ordenat Sacerdot el 1995.
Arribà a Sierra Lorena el 1992, on va realitzar treballs de promoció de Justícia i Pau i DRETS HUMANS. El 1999 va assumir la direcció del programa de rehabilitació de menors soldats dels Missioners Javerians, a Sierra Lorena, obrin així el centra de St. Michael a Lakka a pocs kilòmetres de Freetown, el centre va continuà obert fins l’abril del 2002.
Al 2003, començà un projecta nou a la selva del Tonko Limba, la zona més subdesarrollada de Sierra Lorena. El projecta titulat “Educació com a motor del desarrollament”  engloba els camps de l’Educació, l’Agricultura i la Sanitat.
        
Conferència:
Dilluns dia 11 d’abril del 2011 a les 9:00h els alumnes de 4t vam anar al Caixa Fòrum situat al carrer Santa Clara per escoltar una conferència molt interessant, del Sr. Chema Caballero i d’aquesta manera, vam inagurar el crèdit de síntesis 2011.
Degut a la procedència del conferenciant, Chema Caballero, vam escoltar-la i li vam fer preguntes en castellà.
-Ens va explicar que ell estava molt documentat sobre el que passava a Sierra Leone ja que ho havia viscut i vist amb els seus propis ulls.
Ens va informar de que hi ha, i hi ha hagut, molts nens i nenes soldats que els han segrestat i els hi han ensenyat a manejar una arma.
Quan parlem de nens i nenes, ens referíem a menors de 18 anys. Tot i que les nenes soldats no tenen tan de nom, també n’hi ha hagut, i han estat utilitzades com objectes sexuals o com a obreres transportant aigua, aliments o materials. Desde fa molt temps a Sierra Leone i altres territoris, milers i milers de nens han estat segrestats pels rebels per ser utilitzats com a soldats, esclaus sexuals o escuts humans en cas de guerra.
El sr. Caballero ens va explicar com els rebels segrestaven els nens, tot el seu ritual detallat. Aquest, consistia en: quan els rebels robaven en poblats i segrestaven els nens i nenes, els obligaven a transportar lo robat. Si més tard no els necessitaven, els podien afusellar o abandonar i seguir el seu viatge.
Els nens que tenien llavors, els entrenaven amb armes i els feien passar uns rituals màgics que feien que es creguessin immortals. La seva primera missió, era tornar al seu poblat i matar algun familiar o cremar les seves terres i propietats, cosa que feia que llavors tinguessin por de tornar a casa.
Els rebels els feien creure que ells eren tota la família que tenien.
Actualment, tot i que hi ha moltes organitzacions i documents que defensen els drets humans, encara hi ha molts nens soldats en alguns indrets no tan ramots.
   Les tres raons perquè  al s.XXI encara hi hagi més soldats, sr. Chema Caballero ens les va plantejar així: hi ha les potències occidentals com França, Regne Unit i altres, que busqen i s’aprofiten de les matèries primeres d’aquests territoris o hi van a cercar pedres precioses.

El segon punt, ens el va definir com el tràfic d’armes, que ha augmentat molt en tot el món. Espanya, és un dels principals productors d’armes d’Àfrica.
I el darrer punt, les confuses fronteres dels països africans.

Sr. Chema Caballero, va crear un programa de Protecció que treballa i lluita per protegir els drets humans en alguns llocs d’Àfrica com Sierra Lorene, sobretot, per protegir als nens.
Un dia van fer un tracte amb uns rebels, intercanviaven un sac d’arrós per un nen segrestat. Però, el següent dia, ja era un sac i mig d’arrós per cada nen, i el tercer dia, dos sacs per nen. Semblava que el missatge que estaven transmeten era: “com més nens robeu”, més menjar ens podreu treure. Per això van cridar als “Cascos blaus”, i aquests, després d’un temps discutint, els van ajudar.
En el Programa de Protecció del sr. Caballero, hi recideixen molts nens, els quals, perquè tornessin a agafar confiança, van crear una lliga de futbol: van crear un Barça i un Madrid, van fer entrenaments i fins hi tot van fer samarretes.

En els primers equips es van unir soldats i víctimes i, tot i que el principi es barallaven, el final, van crear una bonica amistat.
Ara molts nens han tornat a l’escola i han après un ofici, també han tornat amb les seves respectives famílies...

Molts s’han fet grans i han refet la seva vida: tenen treball, fills, alguns han aconseguit “becas” per anar a estudiar a l’estranger...
Finalment podem dir que va ser una conferència molt interessant i molt profitosa, que ens va fer reflexionar molt. La conferència va acabar amb una sèrie de qüestions que els alumnes vam poder fer al sr. Chema Caballero.
"Todos los seres humanos nacen libres e iguales en dignidad y derechos y, dotados como están de razón y conciencia, deben comportarse fraternalmente los unos con los otros."
(Article primer dels drets humans)