MIGUEL ÁNGEL GIL

Miguel Ángel Gil Moreno

Avui, dimarts 12 d’abril de 2011 de 10 a 11 del matí, els alumnes de 4t d’ESO hem anat a l’Aula Magna per veure un documental sobre la vida i l’obra de Miguel Àngel, sobretot la tasca que va desenvolupar a l’Àfrica.

En Miguel Gil Moreno va néixer a Barcelona el 21 de juny de 1967. Va estudiar Dret a la Universitat de Barcelona i va treballar com advocat fins que a principis dels 90, quan va decidir donar un canvi radical a la seva vida  i mogut pels seus ideals, va marxar  a Bòsnia. Va començar a treballar pel diari El Mundo i a la Cadena Ser enviant una sèrie de reportatges sobre el conflicte. Poc després es va convertir en càmera.

La seva manera de ser:  bon caràcter, coratge per aprendre, dedicació a la feina, a més de la seva gran disposició per ajudar a tots, va fer que de seguida fos considerat un més entre els periodistes veterans de Sarajevo. Moltes vegades va arriscar la seva vida per motius professionals i d’amistat.

Les imatges filmades per en Miguel Ángel han estat vistes arreu del món. La seva càmera va captar el patiment dels albano-kosovars, assetjats pels militars serbis a Prístina i ell va ser un dels tres únics periodistes occidentals que es va quedar  a la ciutat durant l’ofensiva aèria de la OTAN sobre l’exèrcit iugoslau. Va ser present quan es va crear  l`Exèrcit de Liberació Kosovar (KLA) del que va obtindre les primeres imatges, passant dues setmanes sota el bombardeig serbi. Malgrat això, ell considerava que els moments més perillosos de la seva vida, els va viure a Txetxènia, quan va ser  també l’únic càmera occidental que va aconseguir entrar a la capital, Grozny, mentre estava bombardejant l’exèrcit rus. Les seves imatges van ser les úniques que van aconseguir sortir a l’exterior i així tot el món va poder veure el què passava a Txexènia en cinc anys de guerra.

En Miguel va fer una bona, arriscada i humanitària tasca professional, a diverses guerres  com les de Bòsnia, Kosovo, Congo, Libèria, Ruanda, Sudan, Txetxènia i Serra Lleona.

L’any  2000 estava treballant a Serra Lleona, i el 24 de maig, una emboscada de la guerrilla  va acabar amb la seva vida.

Uns quants amics i companys van decidir unir-se i escriure un llibre sobre la seva vida. El llibre es diu  “Los Ojos de la Guerra”. Amb els  beneficis d’aquest llibre van crear el “Premi de Periodisme Miguel Gil Moreno”, que premia l’obra d’una persona que s’assembli a en Miguel Ángel.

La seva família, quan va veure la repercussió que la seva mort  havia tingut, va pensar en crear una Fundació que portés el seu nom: Fundació Miguel Gil Moreno, i així poder, en part, seguir l’obra que ell havia començat.

Aquest documental ens ha agradat molt a tots, i ens ha fet pensar amb la gran obra que va fer i els admirables motius per els quals la va fer.