NENS SOLDATS

Conferència feta per el Sr. Chema Caballero

Chema Caballero

Missioner Javerià nascut a Castuera ( Badajoz ).

Llicenciat en Dret, a la universitat Autònoma de Madrid, el 1984; llicenciat en estudis Eclesiàstic per la Universitat Pontifícia de Salamanca el 1995; Master en Ciències Socials per “The long Island University”, Nova York, Estats Units d’Amèrica, el 1998; Finalment va ser ordenat Sacerdot el 1995.

Arribà a Sierra Lorena el 1992, on va realitzar treballs de promoció de Justícia i Pau i DRETS HUMANS. El 1999 va assumir la direcció del programa de rehabilitació de menors soldats dels Missioners Javerians, a Sierra Lorena, obrin així el centra de St. Michael a Lakka a pocs kilòmetres de Freetown, el centre va continuà obert fins l’abril del 2002.

Al 2003, començà un projecta nou a la selva del Tonko Limba, la zona més subdesarrollada de Sierra Lorena. El projecta titulat “Educació com a motor del desarrollament”  engloba els camps de l’Educació, l’Agricultura i la Sanitat.

        

Conferència:

Dilluns dia 11 d’abril del 2011 a les 9:00h els alumnes de 4t vam anar al Caixa Fòrum situat al carrer Santa Clara per escoltar una conferència molt interessant, del Sr. Chema Caballero i d’aquesta manera, vam inagurar el crèdit de síntesis 2011.

Degut a la procedència del conferenciant, Chema Caballero, vam escoltar-la i li vam fer preguntes en castellà.

-Ens va explicar que ell estava molt documentat sobre el que passava a Sierra Leone ja que ho havia viscut i vist amb els seus propis ulls.

Ens va informar de que hi ha, i hi ha hagut, molts nens i nenes soldats que els han segrestat i els hi han ensenyat a manejar una arma.

Quan parlem de nens i nenes, ens referíem a menors de 18 anys. Tot i que les nenes soldats no tenen tan de nom, també n’hi ha hagut, i han estat utilitzades com objectes sexuals o com a obreres transportant aigua, aliments o materials. Desde fa molt temps a Sierra Leone i altres territoris, milers i milers de nens han estat segrestats pels rebels per ser utilitzats com a soldats, esclaus sexuals o escuts humans en cas de guerra.

El sr. Caballero ens va explicar com els rebels segrestaven els nens, tot el seu ritual detallat. Aquest, consistia en: quan els rebels robaven en poblats i segrestaven els nens i nenes, els obligaven a transportar lo robat. Si més tard no els necessitaven, els podien afusellar o abandonar i seguir el seu viatge.

Els nens que tenien llavors, els entrenaven amb armes i els feien passar uns rituals màgics que feien que es creguessin immortals. La seva primera missió, era tornar al seu poblat i matar algun familiar o cremar les seves terres i propietats, cosa que feia que llavors tinguessin por de tornar a casa.

Els rebels els feien creure que ells eren tota la família que tenien.

Actualment, tot i que hi ha moltes organitzacions i documents que defensen els drets humans, encara hi ha molts nens soldats en alguns indrets no tan ramots.

   Les tres raons perquè  al s.XXI encara hi hagi més soldats, sr. Chema Caballero ens les va plantejar així: hi ha les potències occidentals com França, Regne Unit i altres, que busqen i s’aprofiten de les matèries primeres d’aquests territoris o hi van a cercar pedres precioses.

El segon punt, ens el va definir com el tràfic d’armes, que ha augmentat molt en tot el món. Espanya, és un dels principals productors d’armes d’Àfrica.

I el darrer punt, les confuses fronteres dels països africans.

Sr. Chema Caballero, va crear un programa de Protecció que treballa i lluita per protegir els drets humans en alguns llocs d’Àfrica com Sierra Lorene, sobretot, per protegir als nens.

Un dia van fer un tracte amb uns rebels, intercanviaven un sac d’arrós per un nen segrestat. Però, el següent dia, ja era un sac i mig d’arrós per cada nen, i el tercer dia, dos sacs per nen. Semblava que el missatge que estaven transmeten era: “com més nens robeu”, més menjar ens podreu treure. Per això van cridar als “Cascos blaus”, i aquests, després d’un temps discutint, els van ajudar.

En el Programa de Protecció del sr. Caballero, hi recideixen molts nens, els quals, perquè tornessin a agafar confiança, van crear una lliga de futbol: van crear un Barça i un Madrid, van fer entrenaments i fins hi tot van fer samarretes.

En els primers equips es van unir soldats i víctimes i, tot i que el principi es barallaven, el final, van crear una bonica amistat.

Ara molts nens han tornat a l’escola i han après un ofici, també han tornat amb les seves respectives famílies...

Molts s’han fet grans i han refet la seva vida: tenen treball, fills, alguns han aconseguit “becas” per anar a estudiar a l’estranger...

Finalment podem dir que va ser una conferència molt interessant i molt profitosa, que ens va fer reflexionar molt. La conferència va acabar amb una sèrie de qüestions que els alumnes vam poder fer al sr. Chema Caballero.